No hi torno

Decidit! No hi torno! Bé, acabo d'arribar a casa, emprenyada. He anat a comprar quatre coses a l'Àrea (ara anomenada BonÀrea). I n'he sortit emprenyada. Bé, emprenyada és poc. El tracte rebut pels seus treballadors i treballadores fa enfurismar a qualsevol! De fet no és ni tracte, perquè no es molesten ni a mirar-te a la cara quan pagues. Es dediquen a parlar entre ells, a parlar per telèfon (de veritat, una de les persones que atenia la caixa ha cobrat a diverses persones durant una llarga conversa per telèfon). I el que m'ha cobrat a mi ni m'ha dirigit la paraula, només ha murmurat el cost total, que es pot dir que gairebé he hagut de deduir.

I algú em dirà: bé, és que deuen estar molt mal pagats! D'acord, deu ser això... i què??? He treballat a un supermercat de caixera, uns 15 dies al Pans&Company, de tele-operadora, de dependenta a una botiga de roba... i us asseguro que cap de les feines era ben pagada, ans al contrari. I mai vaig tractar amb mala educació a ningú. Eren feines mal pagades, algunes amb horaris horrorosos, amb caps mal educats, algun que pràcticament t'insultava, havent d'atendre cues llarguíssimies quan encara no sabies com funcionava tot o havent de seguir tranquil·lament amb la feina malgrat que una companya, venint a treballar, hagués mort en el trajecte de quilòmetre i mig de casa a la feina, atenent amb amabilitat clients i clientes maleducades, antipàtiques, i fins i tot algun que directament t'estava insultant. I mai, mai, he tractat amb mala educació a ningú, i poques vegades he fet mala cara davant d'un client o clienta (tots som humans, oi?).

Sincerament, després d'això no hi torno. Seguia fent l'esforç per la relació qualitat/preu dels productes, però des d'avui, prefereixo pagar una mica més car, i deixar de comprar alguna cosa, però rebre un bon tracte. No cal que siguin tant amables que ens fem un fart de riure comentant el que van fer ahir per la televisió, ni que em preguntin com està la família, però com a mínim que siguin amables, et diguin bon dia, et donin les gràcies, tu els dius a tu, i us dieu adéu.

Una cosa és quan algú entra a l'ascensor i ni et mira ni et saluda. D'acord, hi ha maleducats i maleducades a tot arreu. I si vols, els deixes en evidència cridant-los adéu quan se'n van, intentant que s'adonin que no costa res saludar. Però si hi he de posar-hi diners, m'agrada estar atesa, com a mínim, correctament.

Comentaris

  1. T'has quedat descansada, però tot el que dius és cert i caldria fer-ho arribar a la direcció de la Cooperativa de Guissona.

    ResponElimina
  2. Cert, i de passada els dic que tornin a etiquetar en català!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada