No parlo del PAM i el PAD

En els propers 15 dies es decidirà tot. I no, no parlo del PAM i el PAD (per a inexperts en el tema, el Pla d'Actuació Municipal i el de Districte). Parlo del Barça. El de futbol. El primer equip. En els propers dies sabrem pràcticament segur com acabarà la temporada.

Però no estic preocupada. Bé, com sempre, com tot (i tota) bon culé, passaré nervis, patiré i cridaré com la que més. Però com acabi la temporada no em preocupa. De la mateixa manera que tampoc em preocupa si en Guardiola (fill de nostru Senyor Cruyff) renova o no. Tot plegat no em preocupa, perquè aquest Barça, aquest equip, ja ho han demostrat tot. Tothom ja sap que és el millor equip de la història del futbol. I els quatre que no ho reconeixen només és perquè són part de l'espècie humana, que demostra, tot sovint, que reconèixer que els rivals són millors que un mateix no és quelcom fàcil. Passa fins i tot a les millors famílies. Però a ells no els queda res per demostrar. Com a mínim a mi. I ja no parlo de tots els valors, de la qualitat humana, etc., coses que sens dubte han construït aquest grup i el seu futbol. Però és que la qualitat del futbol que fan no té comparació (com dirien alguns que no ho volen dir: no tiene parangón). Fins i tot els partits aquells en els que hom diu: avui no han jugat gaire bé, hom també sap que pocs partits, de qualsevol equip, del Barça o d'un altre, s'assemblarien a un mal partit d'aquest Barça.

Tant si el Barça guanya o perd la lliga espanyola, tant si guanya o perd la lliga europea, aquest és el millor equip de la història del futbol, i segurament ho seguirà sent durant anys. Perquè del que també estic segura és que quan aquest equip canviï, d'entrenador, de jugadors... i per tant, deixi de ser el que és, trigarem força temps a tornar a veure alguna cosa semblant.

Només un desig per al futur: que els i les culers, que tant crítics són, estiguin preparats per males èpoques, i no abandonin els nostres equips, els partits, els camps, els bars... El Barça, la “institució”, el club, no deixa mai de ser el que és ni el que representa, sigui qui sigui l'entrenador del primer equip de futbol, l'entrenador de bàsquet, d'handbol, o els jugadors respectius, i ni molt menys la seva directiva (si no, malament rai!).

Només un apunt per acabar, per si algú ho dubta o no ho ha entès: també desitjo, amb totes les meves forces (les reservades pel meu trosset barcelonista i futbolero) que guanyem la lliga de campions d'Europa, que el Madrid perdi la lliga, i que ens emportem a casa la copa del Reietó, i que puguem gaudir encara uns quants anys més d'aquest gran equip i aquest equip tècnic. No té preu (un altre dia ja parlarem del sous).