Setmana sobre rodes

Dimarts: fer Consell de salut del Districte trobant-se fatal hauria de tenir alguna mena de recompensa. A banda d'això, queda clar que hi ha coses difícils de gestionar: jo defenso A perquè penso A, el meu veí defensa B perquè pensa B, i el que passa per allà defensa C perquè pensa C, i cap dels tres respecta el que pensa d'una manera diferent, ni vol cedir gens en el seu pensament. Què ha de fer l'administració, trobar-se amb cada posicionament i fer-li entendre que només A, o només B, o només C no pot ser, que entre tots hem de trobar un equilibri entre A, B i C. Potser us he embolicat una mica, però vaja, si ho voleu un altre dia entro més en detall i miro de ser més clara.

Dijous: confirmat. M'estic tornant una vulgar hipster gracienca. Ja vaig en bici. Però seguint la normativa eh! També us la puc explicar, un altre dia. De moment estic contenta perquè aconsegueixo arribar fins la porta de casa sense haver de baixar de la bici. Fins i tot he pujat al quart carregant jo a la bici. No és un mal començament!

Com que amb la bici vaig més ràpid, tinc temps de fer pastís de pastanaga (en porcions individuals), brou de verdures, i per sopar unes carxofes al forn. Això no sé si és de modernet de Gràcia o ho és més comprar el menjar preparat d'un wok...

Divendres: dins la BCNegra fan una taula rodona de "Ciutat i delicte". Ho trobo prou interessant com per anar-hi (en bici!). Algunes de les opinions dels ponents:

• la forma de la ciutat és determinant en termes d'organització i gestió de la seguretat
• part de la feina de l'urbanista és aprendre a gestionar el conflicte, facilitar diversos usos per als mateixos espais, per exemple; l'ús que es dóna a l'espai és el que ens dóna (o no) seguretat
• la diversitat d'usos d'un espai facilita la vigilància veïnal
• criminalitzar l'espai públic facilita la seva privatització amb l'excusa de fer-lo més segur, mentre que normalment el que és més insegur és l'espai privat (és a l'espai privat on entren a robar)
• les plantes baixes dels carrers i el seu ús són el que marquen la criminalitat de la ciutat
• en un espai de plantes baixes sense persones implicades políticament i social amb la ciutat, hi ha impunitat per al delicte
• malgrat algunes dificultats, gran part de la solució és qüestió de voluntat política

Els ponents? Joan Miquel Capell, doctor en dret i comissari dels Mossos d’Esquadra; Itziar González, arquitecta urbanista, exregidora del districte de Ciutat Vella i redactora del Pla de Seguretat de Lloret de Mar i Francesc Muñoz, professor de geografia urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB.

Dissabte: heu estat mai arrebossats? Doncs ho podeu provar si moveu sacs de guix foradats i de tant en tant sortiu a respirar sota la pluja. El meu arrebossat va ser dels bons, d'aquells de "farina-ou-farina", o en el meu cas, "guix-pluja-guix-pluja-guix-pluja". La sort és que aquestes coses les fem en grup, així que no et sents sola en el teu món de l'arrebossat!

Ah, i a la tarda, primera bronca d'un taxista! Res important (per mi). També puc entendre que algú que treballa conduint per Barcelona deu acabar fins els nassos de vianants, autobusos, ciclistes, transportistes... però vaja, cada feina té les seves coses, i no per això tens excusa per a ser un maleducat! Coses meves, suposo.

La gent del Centre també van voler agrair al Ricard Estruch
la seva feina davant la Fundació Festa Major de Gràcia

Diumenge: 145è aniversari del Centre Moral (el de Ros de Olano, per a qui es confon amb el Cercle Catòlic, o Círcol), i a més a més centenari del seu teatre, l'enveja de moltes entitats. Pel seu aniversari tornes a comprovar que allà sempre t'hi fan sentir a gust, i és així com creixen cada any, s'entén el que diuen molts socis, que des del primer dia s'hi van sentir ben acollits, i és que encara que no siguis sòcia, també t'acullen amb molt de gust, encara que anar-hi sigui part de la teva feina (difícilment tindré l'humor del taxista, amb aquesta feina!). En resum, que em sembla que tots esperem amb candeletes el 150è aniversari, pot ser la bomba! Felicitats amics!