Una setmana de quinze dies

 Un dijous: acte amb en Jordi Portabella al CCCB, Per una ciutat social, Barcelona capital d'Estat. Molt bones explicacions de Portabella, intervencions de l'associacionisme i la societat civil, que en diuen, i poques (per motius de rellotge) però interessants intervencions del periodista Vicent Sanchis.

Un divendres: En Pere Aragonès, a un acte que fem a la Sedeta, ens parla de números. Doncs aconsegueix fer-ho entenedor, clar i interessant per als que no tenim un gran coneixement en la matèria. Caldrà tenir-lo més en compte (reflexió personal).

Un dimecres: Un enemic del poble. Espectacular, crec jo. L'Arquillué està molt bé, com sempre, i té uespecialment dues intervencions que em semblen remarcables: una discussió amb en Roger Casamajor en la que els dos brillen; no en sé gaire, però sembla difícil fer aquesta escena, i fan que tingui una aparença totalment real. I l'altra, un (gairebé) monòleg d'Arquillué davant de tot el públic de la sala (més de 700 espectadors cada nit), també il·luminat, com si formés part de l'assemblea; una passada aconseguir fer aquest monòleg amb algunes interrupcions "molestes”, amb nervis, i actuant quan no es diu res. A part d'això, em va sorprendre gratament el Pablo Derqui (només li coneixia algun paper de sonso a la TV), em va encantar veure en directe actors com la Mònica López i el Jordi Martínez, i també em va convèncer molt el Miquel Fernández. A part d'això, molt bona feina de tot l'equip d'actors, que quan no tenen frases segueixen actuant, i es nota. I finalment, la posada en escena (arriscada, crec, sobretot pels actors) em va agradar molt també.

Un divendres: firmo el lloguer del meu nou pis. Em sento tant satisfeta que ho celebro anant a dinar de menú, i que avui em serveixin! Comencem el trasllat a la tarda! Bufa! Sembla poca cosa, però no veig el final! Però quan he tornat sola a tafanejar el meu nou pis veig que he fet molt ben fet de “precipitar-me”!

Dissabte: campanya, parades, BCNpelSí, calçotada, amunt i avall...

Investigant...

Diumenge: trasllat, trasllat, trasllat. Amb prou feines veig el final! Tinc ganes de deixar de treure coses del pis vell, i poder muntar-me el pis nou!!! Però toca deixar perfecte el vell, i veig que tindré feina tota la setmana... Ah, els gats s'estressen (com jo), però es nota que estan encantats amb el nou pis!

Dimarts: he pogut recuperar la bici després de dies de tos i mocs. S'hi va bé, si obvies vianants que no et respecten, cotxes que t'odien per defecte, per culpa de ciclistes incívics, si respires fons (no massa quan passen cotxes i motos), i mires de respectar la normativa (no és complicat del tot, i tampoc costa tant fer-hi una ullada, siguis ciclista o no!!!!). A veure si algun dia l'agafo per només anar a passejar...!