20 senyals que demostren que ets de Gràcia de veritat
Després d'un silenci de forces dies, he llegit un article (trobat a través del Facebook d'un amic) de l'Ariadna Alcañiz sobre senyals per saber qui és un barceloní "de veritat". Per curiositat l'he llegit, i m'he adonat després que feia com una sectària qualsevol; estava pensant: no cita Gràcia ni una vegada?! Així que m'he adonat que ja estava escrivint mentalment una versió gracienca. I ho he posat sobre el blanc de la pantalla. Aquí us ho deixo!
20 senyals que demostren que ets de Gràcia de veritat
Entre la munió de gent, barcelonins, guiris i espècies de tot tipus que envaeixen diàriament Gràcia, com pots distingir als graciencs de debò? Unes quantes pistes que descobreixen al gracienc/a de debò, porti els anys que porti a Gràcia.
1. Creus que Gràcia és el millor lloc del món on viure: té bars, restaurants, granges, forns de pa, mercats, botigues de roba (grans marques i petites col·leccions úniques), de llanes, de regals, de bosses, i festes, celebracions i manifestacions cada cap de setmana... i pots anar a tot arreu caminant (o en bici).
2. Estàs enamorat/da dels seus carrers: et sents orgullós dels carrers estrets, i dels canvis de nom a cada travessia, que fan perdre a qualsevol forani (i a vegades al local despistat).
3. Penses que la Festa Major de la Vila i Sant Medir són les millors festes del món mundial: encara que caiguin en mig de les vacances, o en un dia fred fred d'hivern, mires de passar-hi una estona sens falta, a gaudir dels guarnits o a recollir uns quants caramels per a la resta de l'any entre colzes d'àvies i tifa de cavall.
4. Parles català, i practiques altres idiomes sobretot gràcies als guiris que passen amunt i avall quan van o tornen del Park Güell, però et molesta per sobre de tot si t'insinuen que parles “de Barcelona”, els graciencs tenim accent propi!
5. Et queixes sovint d'aquests que envaeixen el barri cada cap de setmana o en festes assenyalades (o cada dia, especialment d'estiu), però res es pot comparar amb la diversió que suposa intentar indicar a algú com arribar a algun lloc seguint els noms dels carrers.
6. Et coneixes pam a pam els establiments adients per a cada ocasió: un bon esmorzar? A Can Ros, o si ets de dolç, un croissant del Montserrat del Roc. Un dinar per a carnívors? La Taina o el Glop, per exemple. Berenar? La nena o el Suís. I sopar internacional? Fes unes voltes pel carrer Verdi.
7. Només passeges pel carrer Verdi quan vénen amics de fora (o quan busques sopar internacional) , o en ocasions especials, com els dies de comerç al carrer.
8. Voldries que la platja fos al carrer Còrsega, però encara no s'ha obtingut el permís. Mentre, vas cap a la costa Brava abans de ficar-te al mar de Barcelona (alguns fins i tot van abans a la costa Tarragonina).
9. Quan surts al carrer desenvolupes l'habilitat de fer que els cotxes parin quan menys s'ho esperen, que és quan tu et llences de la vorera sense mirar a banda i banda. Un dels signes més evidents dels graciencs i gracienques de tota la vida. I quan surts de nit també tens pràctica en esquivar les zones dels laterals dels contenidors que serveixen de lavabos públics als foranis (o no) cervesers (i alguna cervesera, més tard).
10. La teva religió? Les braves. Ja no hi ha vermut o sopar d'entrepà a Revolució sense braves.
11. No entens per què encara queda gent que surt de Gràcia per a alguna cosa, tu podries no sortir-ne en un mes i no et faltaria res imprescindible (inclosos vermuts, roba de dissenyador jove i algun “pongo” per a un “amic”).
12. Vas a la teva parada del mercat de tant en tant (heretada per tradició de la teva família), perquè no pensin que t'has mort, o perquè deixin de preguntar a la teva família si és que ja no compres a la seva parada.
13. T'emociones quan obren botigues noves on venen productes a granel o verdures de cultiu ecològic.
14. Cada dia et costa més demanar una mitjana (“normal”), ja no queden bars sense cerveses d'importació.
15. T'encanta el sopar de Foguerons, i no entens perquè no podem fer més sovint això de fer unes fogueres al carrer i posar-hi les graelles farcides de carn i sobrassada.
16. Els Castellers de la Vila és una colla jove, però més que una colla, i el seu punt de referència per a l'aficionat, la plaça de la Vila.
17. Si plou, saps que no cal passar pel Torrent de l'Olla, segur que només s'hi senten botzines, i que el millor que pots fer és entrar als cinemes Verdi (si el sou t'ho permet) i esperar que passi. Segur que quan surtis el carrer tornarà a estar ple de gent, que surten just després que els caragols.
18. T'orientes perfectament quan et parlen del Sol, de Joanic, Diamant o Vila, fins i tot Trilla. Quan cites John Lennon als foranis ja els surt sang del nas.
19. Et queixes sempre dels cotxes, de les motos, i les bicis (menys quan n'ets el conductor), i sempre que pots evites creuar Torrent de l'Olla per Travessera de Gràcia (la cantonada infernal).
20. Sempre t'acomiades amb un “adéu!” -pronunciat “déu!”)- estiguis a la Vila, Vallcarca, Grassot-Gràcia Nova, la Salut o el Coll, però segur que si ets de la Vila els altres estan pensant: “au i que us bombin, “pijos”!”
20 senyals que demostren que ets de Gràcia de veritat
Entre la munió de gent, barcelonins, guiris i espècies de tot tipus que envaeixen diàriament Gràcia, com pots distingir als graciencs de debò? Unes quantes pistes que descobreixen al gracienc/a de debò, porti els anys que porti a Gràcia.
1. Creus que Gràcia és el millor lloc del món on viure: té bars, restaurants, granges, forns de pa, mercats, botigues de roba (grans marques i petites col·leccions úniques), de llanes, de regals, de bosses, i festes, celebracions i manifestacions cada cap de setmana... i pots anar a tot arreu caminant (o en bici).
2. Estàs enamorat/da dels seus carrers: et sents orgullós dels carrers estrets, i dels canvis de nom a cada travessia, que fan perdre a qualsevol forani (i a vegades al local despistat).
3. Penses que la Festa Major de la Vila i Sant Medir són les millors festes del món mundial: encara que caiguin en mig de les vacances, o en un dia fred fred d'hivern, mires de passar-hi una estona sens falta, a gaudir dels guarnits o a recollir uns quants caramels per a la resta de l'any entre colzes d'àvies i tifa de cavall.
4. Parles català, i practiques altres idiomes sobretot gràcies als guiris que passen amunt i avall quan van o tornen del Park Güell, però et molesta per sobre de tot si t'insinuen que parles “de Barcelona”, els graciencs tenim accent propi!
5. Et queixes sovint d'aquests que envaeixen el barri cada cap de setmana o en festes assenyalades (o cada dia, especialment d'estiu), però res es pot comparar amb la diversió que suposa intentar indicar a algú com arribar a algun lloc seguint els noms dels carrers.
6. Et coneixes pam a pam els establiments adients per a cada ocasió: un bon esmorzar? A Can Ros, o si ets de dolç, un croissant del Montserrat del Roc. Un dinar per a carnívors? La Taina o el Glop, per exemple. Berenar? La nena o el Suís. I sopar internacional? Fes unes voltes pel carrer Verdi.
7. Només passeges pel carrer Verdi quan vénen amics de fora (o quan busques sopar internacional) , o en ocasions especials, com els dies de comerç al carrer.
8. Voldries que la platja fos al carrer Còrsega, però encara no s'ha obtingut el permís. Mentre, vas cap a la costa Brava abans de ficar-te al mar de Barcelona (alguns fins i tot van abans a la costa Tarragonina).
9. Quan surts al carrer desenvolupes l'habilitat de fer que els cotxes parin quan menys s'ho esperen, que és quan tu et llences de la vorera sense mirar a banda i banda. Un dels signes més evidents dels graciencs i gracienques de tota la vida. I quan surts de nit també tens pràctica en esquivar les zones dels laterals dels contenidors que serveixen de lavabos públics als foranis (o no) cervesers (i alguna cervesera, més tard).
10. La teva religió? Les braves. Ja no hi ha vermut o sopar d'entrepà a Revolució sense braves.
11. No entens per què encara queda gent que surt de Gràcia per a alguna cosa, tu podries no sortir-ne en un mes i no et faltaria res imprescindible (inclosos vermuts, roba de dissenyador jove i algun “pongo” per a un “amic”).
12. Vas a la teva parada del mercat de tant en tant (heretada per tradició de la teva família), perquè no pensin que t'has mort, o perquè deixin de preguntar a la teva família si és que ja no compres a la seva parada.
13. T'emociones quan obren botigues noves on venen productes a granel o verdures de cultiu ecològic.
14. Cada dia et costa més demanar una mitjana (“normal”), ja no queden bars sense cerveses d'importació.
15. T'encanta el sopar de Foguerons, i no entens perquè no podem fer més sovint això de fer unes fogueres al carrer i posar-hi les graelles farcides de carn i sobrassada.
16. Els Castellers de la Vila és una colla jove, però més que una colla, i el seu punt de referència per a l'aficionat, la plaça de la Vila.
17. Si plou, saps que no cal passar pel Torrent de l'Olla, segur que només s'hi senten botzines, i que el millor que pots fer és entrar als cinemes Verdi (si el sou t'ho permet) i esperar que passi. Segur que quan surtis el carrer tornarà a estar ple de gent, que surten just després que els caragols.
18. T'orientes perfectament quan et parlen del Sol, de Joanic, Diamant o Vila, fins i tot Trilla. Quan cites John Lennon als foranis ja els surt sang del nas.
19. Et queixes sempre dels cotxes, de les motos, i les bicis (menys quan n'ets el conductor), i sempre que pots evites creuar Torrent de l'Olla per Travessera de Gràcia (la cantonada infernal).
20. Sempre t'acomiades amb un “adéu!” -pronunciat “déu!”)- estiguis a la Vila, Vallcarca, Grassot-Gràcia Nova, la Salut o el Coll, però segur que si ets de la Vila els altres estan pensant: “au i que us bombin, “pijos”!”
Aquest article és pura generalització.
Qualsevol coincidència amb la realitat és coincidència.
Els espais i entitats anomenades són mers exemples,
no significa que no n'hi hagi molts d'altres de dignes.
En cas de cabreig multifuncional contacteu amb l'autora i es mirarà què s'hi pot fer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada