Tal com raja

Ja n'estic farta, si torno a llegir a algú “marxem ja” conjuntament amb les piulades d'uns descerebrats, no responc dels meus actes. Ja em perdonaran tots plegats, però jo sóc independentista, vull la llibertat de Catalunya, per molts motius, però no perquè quatre descerebrats tinguin la única capacitat d'escriure en 140 caràcters una frase ofensiva, denigrant, insultant, com li vulgueu dir. I menys quan al costat d'aquests quatre, n'hi ha quaranta, que no són catalans, i que els diuen que són uns descerebrats.

Si jo volgués la independència per això (encara que fos només un motiu més) també la voldria de moltes altres coses, ideologies, conceptes, llocs... Perquè jo he llegit a molta gent ofendre greument a persones de partits que, em senti més propers o menys, segueixen les regles del joc, el mateix que segueixo jo. He llegit a molta gent ofendre greument a les dones, als negres, als “moros”, als gitanos; a tots i cada un d'ells; perquè no es pot generalitzar, però... I alguns dels que ho fan també són independentistes.

Jo no sóc pas millor que cap d'ells, però sempre he procurat que, encara que una persona amb una característica X faci alguna cosa que no m'agrada, això no m'ha fet deduir que totes les persones amb la mateixa característica són igual d'imbècils.

Així que quan algú parla dels que fomenten l'odi, segons com no se n'adonen que ells són com aquell gos al que se li queda enganxada una llavor, i així aquesta llavor, quan cau a l'altre costat del parc, fa créixer la mateixa planta a uns quants quilòmetres de la seva mare. No seré jo qui escampi la llavor de l'odi (i perdoneu per la frase).

El que cal que aprenguem és que a tot arreu hi ha qui fomenta l'odi. Des de la llibreria Europa o el casal Tramuntana, des del company de feina que diu: “jo no tinc cap problema amb els gitanos, però és que són uns (...)”, des de la publicitat que apareix a totes les webs (mètode per perdre 10Kg en 10 dies!), a l'escola, quan un nano abusa d'un altre i la resta s'ho mira i no fan res... Però no penso prendre decisions a partir del seu odi. La meva vida, o la decisió de ser independentista, no passen en cap moment per l'odi que fomenta tanta gent, d'aquí o d'allà, o de més enllà.

Jo sóc independentista per cultura. Per llengua. Per autonomia. Per diners. Perquè m'he fet gran, he madurat, i ara vull prendre les meves pròpies decisions. I cap inclou ocupar-me ni un moment de comentaris estúpids al Twitter. Si alguna autoritat considera que se n'ha de fer càrrec, doncs que faci la seva feina. Jo seguiré fent la meva.