Els cartells i lemes electorals de Barcelona

Des de ben petita sempre he dit que m'agradaven els anuncis. Fer-ne l'anàlisi de si funcionen realment (recordes la marca?) o si són bons estèticament però no saps ni què anuncien. Així que en algun moment de la meva vida havia volgut tirar cap a la branca de la publicitat dins de la carrera de psicologia. Però ho havia descartat per una qüestió que em semblava ètica: fer servir la psicologia (per a mi no només estudi de la conducta sinó també “medicina per a la ment”) per a vendre i en ocasions enredar no ho trobava correcte.

Així doncs, i escoltant (a la ràdio) inevitablement els anuncis electorals, i veient els cartells penjats o enganxats per la ciutat, m'he posat a fer de crítica publicitària. Com diu aquell que sí que va triomfar, perquè jo ho valc!

Ah, i un apunt abans de continuar: ja ens coneixem, i jo sóc d'ERC, però malgrat la petita part inevitable de prejudici, he procurat mantenir una visió força neutra.

PP: Ahora se trata de Barcelona (o Ara es tracta de Barcelona)


El primer dubte que em genera el cartell és: i abans, de què es tractava? En qualsevol cas, és un cartell de tall clàssic, la imatge del candidat en primer pla i amb el cos una mica de costat, amb el photoshop corresponent, massa evident, i amb el detall de la cantonada superior dreta (casualitat?) de la bandera espanyola que es converteix en senyera, o viceversa, no ho sabem.


I el lema Treballar. Fer. Créixer. no és un mal lema, però es nota massa que l'original és la versió castellana, en què les tres paraules són agudes, així que sonen amb una rima que no té en català, cosa que em sembla que li fa perdre força. Això sí, entra dins la categoria dels que no diuen ben bé res, ja que les tres coses tenen múltiples interpretacions.


CiU: Trias, l'alcalde de tots

Partint de la posició d'alcalde sempre és més difícil fer campanya, sobretot si no tens gran feina feta el darrer mandat que et serveixi com a exemple tipus "seguirem en aquesta línia" [aquí se m'escapa la política pels porus, perdoneu]. Però es nota que a CiU tenen peles i bons publicistes, han fet una modernització absoluta de la imatge del partit a la ciutat i de l'alcaldable, amb tipografies tipus mà alçada i trobant un símbol per fer córrer, un objecte molt comú i identificable (les ulleres de Trias, de tall actual, i que podem relacionar amb el tret intel·lectual).


I bé, l'alcalde de tots, que és com no dir res..., clar que és un eslògan, però trobo que queda curt. Els cartells temàtics són millors en lema, i afegeixen l'avantatge que les imatges de Trias són dibuixos de diferents estils, la qual cosa evita fer un photoshop maldestre i evident com d'altres.


ICV-EUiA: Guanyem Barcelona!

De propostes potser pretenen ser trencadors, irreverents, innovadors... però el cartell de tant clàssic és molest i tot. Si més no, sobta. La famosa Colau en primer pla, amb un lleu photoshop ben fet, somrient i de cara, és cert que aporta confiança i serenor, un anar de cara que és el que se suposa que venen.

L'eslògan? Podria ser millor, sens dubte. A mi no em transmet un sentiment del tot positiu, això de guanyar Barcelona em sona a “conquerir-la”, i és absolutament lícit, conquerir políticament el que sigui, però em falta alguna idea més propera a totes les seves suposades alternatives polítiques.







CUP: Capgirem Barcelona

En canvi la CUP va exactament en la línia del que proposen. Amb una paraula queda clar què volen i en quina línia, a l'inrevés que ara.

I seguint també els seus principis, no han fet un cartell de persones, de cares (als districtes sí que hi ha candidats a Conseller/a de Districte, però amb una imatge molt informal), sinó amb un símbol que a molta gent li transmet força, treball entre tots, cultura, catalanitat (no folklòrica com alguns ho utilitzen a vegades)... unes mans de castellers (els mocadors, alguns acompanyats d'estelades, ens ho fan intuir) iniciant una pinya. Una bona campanya, directa als seus possibles votants, i segur amb un dels pressupostos més reduït.


PSC: #nofotem

La pitjor campanya que pots fer: en negatiu. Quina mena d'eslògan és no fotem? Bé, perquè quedi clar que és un lema amb càrrega absolutament negativa us copio a sota la definició del diccionari per a la forma que fa servir el PSC:

4 1 tr Molestar, perjudicar, etc. Ho han fet per fotre'l. La calor fot molt: no hi ha manera de fer res.
 - 6 no fotis! (o no foti!, o no fotem!, o no foteu!, o no fotin!) Expressions usades per a manifestar sorpresa, contrarietat, etc. Que tu et cases? No fotis! Va, no fotem, home, que no estic per bromes!

És a dir, sorpresa o contrarietat. No crec que ningú busqui aquest tipus de sentiments en els seus alcaldes o regidorables. A més a més, la frase prèvia a aquest gran error és un error encara més gran. Com em va dir algú, és com quan et diuen “no pensis en un elefant”, i tu el primer que fas és pensar en un elefant. Doncs bé, els socialistes creen, ells solets, una dicotomia: o Trias o Colau. A més a més d'això, el que fa clarament és menysprear la resta de forces, començant per la seva. La imatge no és tant clàssica com els primers plans anteriors, sinó que és una foto de mig cos (això evita d'entrada que el photoshop que es faci no sigui tant evident o necessari), amb una imatge de confiança i aparença de proximitat (camisa una mica oberta, sense corbata). I no entro en la frase L'alcalde del progrés perquè hauria de fer un post només per a ells.


ERC: La Barcelona del Sí


Aquest cartell he de confessar que té una imatge que ja havia vist abans en algun acte, i que ja m'havia cridat l'atenció, em semblava una molt bona foto. És una imatge que d'entrada, afavoreix la poca fotogènia del candidat. A més a més, té la originalitat que aquest està en moviment, quelcom que transmet això mateix, moviment, aire fresc, tot el contrari que una foto estàtica. Les columnes de Puig i Cadafalch al darrera ajuda a refermar el compromís (ja conegut) d'ERC amb l'independentisme, i alhora amb la ciutat de Barcelona; les quatre columnes a més a més són un símbol recuperat pel mateix partit a la ciutat. 

D'altra banda, el lema, La Barcelona del Sí, d'entrada és un missatge en positiu, a diferència de l'anterior. Potser li manca també part de missatge, però en aquest cas es compensa amb la imatge d'Alfred Bosch avançant, per Barcelona, sense deixar de banda l'independentisme.

Ep!, tot plegat, en la meva modesta opinió! ;)

Comentaris