Els cartells i lemes electorals de Barcelona
Des de ben petita sempre he dit que
m'agradaven els anuncis. Fer-ne l'anàlisi de si funcionen realment
(recordes la marca?) o si són bons estèticament però no saps ni
què anuncien. Així que en algun moment de la meva vida havia volgut
tirar cap a la branca de la publicitat dins de la carrera de
psicologia. Però ho havia descartat per una qüestió que em
semblava ètica: fer servir la psicologia (per a mi no només estudi
de la conducta sinó també “medicina per a la ment”) per a
vendre i en ocasions enredar no ho trobava correcte.
Així doncs, i escoltant (a la ràdio)
inevitablement els anuncis electorals, i veient els cartells penjats
o enganxats per la ciutat, m'he posat a fer de crítica publicitària.
Com diu aquell que sí que va triomfar, perquè jo ho valc!
Ah, i un apunt abans de continuar: ja ens coneixem, i jo sóc d'ERC, però malgrat la petita part inevitable de prejudici, he procurat mantenir una visió força neutra.
PP: Ahora se trata de Barcelona (o Ara
es tracta de Barcelona)
El primer dubte que em genera el
cartell és: i abans, de què es tractava? En qualsevol cas, és un
cartell de tall clàssic, la imatge del candidat en primer pla i amb el cos una mica de costat, amb
el photoshop corresponent, massa evident, i amb el detall de la
cantonada superior dreta (casualitat?) de la bandera espanyola que es
converteix en senyera, o viceversa, no ho sabem.
I el lema Treballar. Fer. Créixer. no és un mal lema, però es nota
massa que l'original és la versió castellana, en què les tres
paraules són agudes, així que sonen amb una rima que no té en
català, cosa que em sembla que li fa perdre força. Això sí, entra dins la categoria dels que no diuen ben bé res, ja que les tres coses tenen múltiples interpretacions.
CiU: Trias, l'alcalde de tots
Partint de la posició d'alcalde sempre
és més difícil fer campanya, sobretot si no tens gran feina feta
el darrer mandat que et serveixi com a exemple tipus "seguirem en aquesta línia" [aquí se m'escapa la política pels porus, perdoneu]. Però es nota que a CiU tenen peles i bons publicistes, han fet una
modernització absoluta de la imatge del partit a la ciutat i de
l'alcaldable, amb tipografies tipus mà alçada i trobant un
símbol per fer córrer, un objecte molt comú i identificable (les
ulleres de Trias, de tall actual, i que podem relacionar amb el tret
intel·lectual).
I bé, l'alcalde de tots, que és com no dir res...,
clar que és un eslògan, però trobo que queda curt. Els cartells
temàtics són millors en lema, i afegeixen l'avantatge que les
imatges de Trias són dibuixos de diferents estils, la qual
cosa evita fer un photoshop maldestre i evident com d'altres.
ICV-EUiA: Guanyem Barcelona!
De propostes potser pretenen ser
trencadors, irreverents, innovadors... però el cartell de tant
clàssic és molest i tot. Si més no, sobta. La famosa Colau en
primer pla, amb un lleu photoshop ben fet, somrient i de cara, és
cert que aporta confiança i serenor, un anar de cara que és el que
se suposa que venen.
L'eslògan? Podria ser millor, sens dubte. A mi
no em transmet un sentiment del tot positiu, això de guanyar
Barcelona em sona a “conquerir-la”, i és absolutament lícit,
conquerir políticament el que sigui, però em falta alguna idea més
propera a totes les seves suposades alternatives polítiques.
CUP: Capgirem Barcelona
En canvi la CUP va exactament en la
línia del que proposen. Amb una paraula queda clar què volen i en
quina línia, a l'inrevés que ara.
I seguint també els seus
principis, no han fet un cartell de persones, de cares (als districtes sí que
hi ha candidats a Conseller/a de Districte, però amb una imatge molt informal), sinó amb un símbol que
a molta gent li transmet força, treball entre tots, cultura,
catalanitat (no folklòrica com alguns ho utilitzen a vegades)...
unes mans de castellers (els mocadors, alguns acompanyats d'estelades, ens ho fan intuir) iniciant una
pinya. Una bona campanya, directa als seus possibles votants, i
segur amb un dels pressupostos més reduït.
PSC: #nofotem
La pitjor campanya que pots fer: en
negatiu. Quina mena d'eslògan és no fotem? Bé, perquè quedi
clar que és un lema amb càrrega absolutament negativa us copio a
sota la definició del diccionari per a la forma que fa servir el
PSC:
4 1 tr Molestar, perjudicar,
etc. Ho han fet per fotre'l. La calor fot molt: no hi ha
manera de fer res.
- 6
no fotis! (o no foti!, o no fotem!, o no
foteu!, o no fotin!) Expressions usades per a manifestar
sorpresa, contrarietat, etc. Que tu et cases? No fotis! Va, no
fotem, home, que no estic per bromes!
És a dir, sorpresa o contrarietat. No crec que ningú busqui aquest tipus de sentiments en els seus alcaldes o regidorables. A més a més, la
frase prèvia a aquest gran error és un error encara més gran. Com
em va dir algú, és com quan et diuen “no pensis en un elefant”,
i tu el primer que fas és pensar en un elefant. Doncs bé, els
socialistes creen, ells solets, una dicotomia: o Trias o Colau. A més
a més d'això, el que fa clarament és menysprear la resta de
forces, començant per la seva. La imatge no és tant clàssica com
els primers plans anteriors, sinó que és una foto de mig cos (això
evita d'entrada que el photoshop que es faci no sigui tant evident o necessari),
amb una imatge de confiança i aparença de proximitat (camisa una
mica oberta, sense corbata). I no entro en la frase L'alcalde del progrés perquè hauria de fer un post només per a ells.
ERC: La Barcelona
del Sí
Aquest cartell he
de confessar que té una imatge que ja havia vist abans en algun
acte, i que ja m'havia cridat l'atenció, em semblava una molt bona foto. És una imatge
que d'entrada, afavoreix la poca fotogènia del candidat. A més a
més, té la originalitat que aquest està en moviment, quelcom que
transmet això mateix, moviment, aire fresc, tot el contrari que una
foto estàtica. Les columnes de Puig i Cadafalch al darrera
ajuda a refermar el compromís (ja conegut) d'ERC amb
l'independentisme, i alhora amb la ciutat de Barcelona; les quatre
columnes a més a més són un símbol recuperat pel mateix partit a
la ciutat.
D'altra banda, el lema, La Barcelona del Sí, d'entrada és
un missatge en positiu, a diferència de l'anterior. Potser li manca
també part de missatge, però en aquest cas es compensa amb la
imatge d'Alfred Bosch avançant, per Barcelona, sense deixar de banda
l'independentisme.
Ep!, tot plegat, en la meva modesta opinió! ;)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada