Amanida d'urgència

Fa un parell de diumenges fèiem un dinar al carrer de Festa Major, per trobar-nos i animar-nos els uns als altres per posar-nos a fer feina de valent, de cara a l'agost. Finalment havíem decidit fer un dinar de carmanyola, la qual cosa facilita la logística a l'hora de muntar-lo. La meva primera idea va ser, com sempre, de fer unes postres (un pa de pessic, pastís de formatge o algunes galetes). Però tenia un cap de setmana d'aquests que no et deixen temps per res, pràcticament ni per anar a comprar. M'estava estressant quan de sobte se'm va acudir una sortida fàcil a la meva angoixa. Vaig recordar que a la nevera hi tenia una bossa d'aquestes d'enciam ja tallat (sí, sí, ho sé, no és el millor que pots comprar, però a vegades et serveix per treure't d'un apuro!). I com que el que sempre tinc és arròs (del normal i basmati), vaig decidir fer una amanida d'arròs. Em vaig escapar un moment a un súper de sota casa i vaig comprar quatre coses per arrodonir-la i, finalment, no va quedar gens malament! Us l'explico (ja us avanço que no té cap secret!):

Ingredients:

Arròs basmati

Enciam (tallat força petit)

Formatge feta

Olives

Mostassa de Dijon a l'Ancienne

Pipes pelades

Oli

Sal

No ho he posat, però tot, absolutament tot, es pot variar al gust del consumidor: l'arròs podria ser salvatge, enlloc d'enciam, escarola, o afegint-hi qualsevol variant, canonges, etc.; el formatge pot ser més suau, les olives, el millor seria unes de negres (traient els pinyols), jo vaig posar olives verdes (farcides, per error) a rodanxes, però eren massa salades, la salsa evidentment podria ser la que més us agradi, i les pipes podrien ser de carabassa, o sense salar (jo vaig comprar les típiques de Frit Ravich que són salades), etc. Ja ho veieu.

Bé, l'elaboració (no té cap secret): bullir l'arròs basmati, rentat una mica abans de posar-lo a l'aigua bullent. El millor és que en uns 5 o 7 minuts ja el tens. En treure'l, per anar més per feina, el vaig refredar sota l'aigua freda. Ep, l'arròs el vaig salar mentre el bullia.

Vaig retallar una mica més l'enciam, amb les mans, això sí. Per si no ho sabeu, l'enciam i similars s'haurien de tallar sempre amb les mans o amb un ganivet d'aquests de plàstic, perquè si ho feu amb un de metàl·lic l'enciam s'ennegreix més ràpid, s'oxida.

Vaig fer dauets amb el formatge i rodanxes amb les olives (entretingut, però tampoc res de l'altre món, i si teniu encara més pressa, doncs talleu-les per la meitat i avall! Senceres trobo que no permet que s'integri tot, que és la gràcia de l'amanida.

Anar-ho barrejant tot i afegir-hi les pipes. Les quantitats, de la mateixa manera que els ingredients, varien en funció dels gustos de cadascú, per això no he posat cap mida (jo tampoc m'hi vaig fixar, així que no sabria què dir-vos!).

Finalment, vaig posar una cullerada de mostassa a un bol, i hi vaig anar afegint oli per tal d'aclarir-la una mica i així tenir llest en un no-res una vinagreta per amanir l'amanida, valgui la redundància. Jo la vaig deixar a part, per si hi havia algú a qui no li agradava la mostassa, o el vinagre...

Per cert, i quan ho tens tot barrejat, excepte la vinagreta, rectifiqueu de sal. Perdó, sempre havia volgut dir aquesta frase amb tanta classe. Rectifiqueu de sal.