Aquesta vegada, melmelada (i disculpeu la rima)

Bé, jo no volia, però segueixo amb receptes. Bé, o potser hauria de dir amb reptes! Se'm va ficar al cap fer una melmelada de maduixes quan vaig veure que la recepta era tan senzilla, malgrat que hi ha desenes de petites variacions.

La recepta la vaig veure a aquí, però és exactament igual amb l'Arguiñano i companyia, per exemple. Val a dir, que com que no ho havia provat mai, això de fer melmelada, vaig fer aproximadament la meitat de la recepta original, és a dir, enlloc de fer 1 quilo de maduixes, en vaig comprar mig quilo, i un cop netes les vaig pesar, i hi vaig afegir la meitat del seu pes de sucre. S'entén, oi?

Bé, aquí segur que hi ha qui pensa: Uix, amb maduixes comprades i no collides, o que ni tan sols són de cultiu ecològic...! Doncs sí, és el que hi ha. Segur que si ho fas amb fruita acabada de collir et surt de collons, però gent, a Gràcia segur que hi ha molta fruita ecològica, malgrat que has de fer-te d'una cooperativa i, en general, quedar-te la fruita i la verdura que et toqui depenent de la setmana... vaja, que em resulta massa complex per fer-ho, per ara. Això sí, les vaig comprar al mercat.

Les maduixes i companyia, anar bullint
Tornem al tema. Ingredients:
- maduixes
- sucre (la meitat de pes de les maduixes)
- suc de llimona (jo, per gairebé mig quilo de maduixes n'hi vaig posar la meitat d'una)

I el procediment és relativament entretingut, però molt senzill. Neteges les maduixes, les talles a trossets, les poses a una olla i hi afegeixes el sucre i el suc de llimona, a foc suau, i vas remenant de tant en tant, jo diria que sobretot al principi, fins que la fruita deixa anar aigua. I es deixa aproximadament una hora. Després ho tritures tot, més o menys, depenent de si t'agrada amb més trossos o no.

De fet, m'atreviria a dir que si fas tallets ben petits de les maduixes, al cap d'una hora està tant tovet tot que si t'agrada trobar-hi trossos de la fruita no cal ni que ho trituris.


Per cert, falta un últim detall. Com que això són conserves, els pots s'han d'esterilitzar abans, i per arrodonir-ho, bullir-los després per fer-los el buit. Malgrat això, si l'heu de consumir els dies següents d'haver-la fet, tampoc fa falta.

Amb tot plegat, vaig omplir un pot de 250gr., i encara me'n va sortir una miqueta més, per poder berenar al dia següent. I com que ja ho he fet, us puc dir que és bona. I malgrat hi ha qui diu que per si no us agrada trobar-hi els granets característics de les maduixes ho podeu passar pel colador xinès abans de desar-la, jo no ho vaig fer. I els granets s'hi veuen, però no es noten gens (a no ser que sigui per la torrada de sota...).

La melmelada, desenfocada
(és el que té fer les fotos amb el mòbil...)
Així doncs, us animo a provar de fer-la, o a explorar el món de les melmelades, que és gairebé infinit! Aquí us deixo uns quants enllaços amb melmelades per triar i remenar:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada