Avui faig 1 any
Ara sí, ara ja fa 1 any. Avui fa 1 any que sóc consellera de districte. Déu ni do! Finalment sí que m'ha passat ràpid. Però no sé si és perquè sóc consellera o per qüestions d'edat. En qualsevol cas, no puc evitar de dir que algunes setmanes no m'han passat tant ràpid, sobretot aquelles que estaven farcides de reunions!
Si algú m'hagués dit fa uns quants anys que estaria fent aquesta feina m'hauria fet un panxó de riure. De fet, vaig al·lucinar quan fa gairebé 2 anys una persona, una amiga, em va dir que estava pensant en mi per a ser consellera, vaja, perquè em presentés per ser-ho (per a qui no ho sàpiga, això es vota en congrés a la secció corresponent del partit). Però diverses circumstàncies que van succeir en els següents mesos van fer que em llancés de cap a aquesta nova aventura, a nivell personal i professional era un bon moment per començar una nova experiència.
També les circumstàncies van fer que no només esdevingués consellera, sinó també portaveu. Tot un repte! Però tinc la gran sort que, malgrat estar al davant (a nivell polític), com dic sovint, no estic sola. Al darrera, al costat, hi tinc molta gent que m'acompanya i em recolza. I sentir això és una de les parts més importants per a la meva tasca diària. Com també ho és que, allà on he anat com a representant, també m'hi he sentit bé. De fet, és la gent que et rep, que t'hi acull.
Així doncs, malgrat estar fent una feina no massa agraïda (ja sabeu què en pensa molta gent sobre els polítics), al districte, d'entitat en entitat, de reunió en reunió, sempre m'hi he sentit ben rebuda. De fet encara em sorprèn com t'agraeixen algunes persones que assisteixis a alguns actes. Ho considero part de la meva feina (la part que, inevitablement, més m'agrada), i malgrat tot encara queden persones que hi donen certa importància. En qualsevol cas, aprofito per insistir: el plaer és meu!
Ja fa un any que estic vivint i veient el meu barri i el meu districte des d'una vessant nova per mi; realment, tota una experiència. Ja ho deia, que aprendria coses noves... cada dia en sé una més! I l'experiència, ara per ara, val la pena.
Continuaré, doncs, treballant i esforçant-me tant com pugui per als meus veïns i veïnes, per a Gràcia, i per al país. La lluita per la llibertat comença a casa nostra.
Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.
Ovidi Montllor
També les circumstàncies van fer que no només esdevingués consellera, sinó també portaveu. Tot un repte! Però tinc la gran sort que, malgrat estar al davant (a nivell polític), com dic sovint, no estic sola. Al darrera, al costat, hi tinc molta gent que m'acompanya i em recolza. I sentir això és una de les parts més importants per a la meva tasca diària. Com també ho és que, allà on he anat com a representant, també m'hi he sentit bé. De fet, és la gent que et rep, que t'hi acull.
Així doncs, malgrat estar fent una feina no massa agraïda (ja sabeu què en pensa molta gent sobre els polítics), al districte, d'entitat en entitat, de reunió en reunió, sempre m'hi he sentit ben rebuda. De fet encara em sorprèn com t'agraeixen algunes persones que assisteixis a alguns actes. Ho considero part de la meva feina (la part que, inevitablement, més m'agrada), i malgrat tot encara queden persones que hi donen certa importància. En qualsevol cas, aprofito per insistir: el plaer és meu!
Ja fa un any que estic vivint i veient el meu barri i el meu districte des d'una vessant nova per mi; realment, tota una experiència. Ja ho deia, que aprendria coses noves... cada dia en sé una més! I l'experiència, ara per ara, val la pena.
Continuaré, doncs, treballant i esforçant-me tant com pugui per als meus veïns i veïnes, per a Gràcia, i per al país. La lluita per la llibertat comença a casa nostra.
Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.
Ovidi Montllor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada