Venent fum

Avui començo a deixar de fumar. Tot un èxit, començar ja és important, perquè és difícil. Sí, ja ho sé, els no-fumadors ja estareu pensant: “va, que tampoc n'hi ha per tant...”. Bé, doncs sí, sí que n'hi ha per tant.

Com que em cansa que enlloc de comprendre'm, recolzar-me, o fins i tot compadir-me perquè sóc una addicta alguns em tractin d'imbècil per ser fumadora, us explicaré algunes coses, a veure si algú m'entén una mica millor que abans de llegir-me.

Fa uns quants dies, per motius que no vénen el cas, vaig fer el pas de decidir fermament deixar de fumar. Bé, la majoria de fumadors volen deixar de fumar, saben que és dolent, que et mata lentament, que és pudent, antiestètic, i que actualment t'acabes convertint en una mena de xacra de la societat, però fer el pas real de deixar-ho és molt difícil. Total, cap al dia 12 d'aquest mes vaig posar data al dia D (en aquest cas n'hi podem dir el dia F). Seria el dissabte 22. Doncs el diumenge 16 a l'hora d'anar a dormir, el dia previ a la setmana en què ho deixaria, no hi havia qui em fes dormir. Vaig estar ben bé una hora donant voltes al llit. Pensant: “i el matí del dia 22 com serà? Obriré els ulls i em moriré de l'ansietat que sentiré perquè ja no podré fumar? El mono se'm menjarà? M'aniré a comprar tot el “menjar escombraria” del súper per superar el fet de no estar fumant?”. Bé, doncs amb això ja veieu per on tira la cosa.

El que passa és que actualment, afortunadament, fumar comença a ser una cosa mal vista. Però d'això fa relativament poc. Cap no-fumador s'atrevia a insultar a un fumador. Però ara la cosa canvia, i sembla que els fumadors som uns delinqüents. Però no uns delinqüents del tipus nano-que-roba-un-rosegó-de-pa-per-no-morir-de-gana, sinó més de l'estil capullo-que-no-té-res-més-a-fer-que-divertir-se-estirant-bosses-a-senyores-vídues-i-pensionistes. Però el que no pensen és que som més propers al primer tipus. Els primers cigarrets sí que te'ls fumes per idiota (o el que seria el mateix, per adolescent), però un cop has fet això unes quantes vegades, no en calen pas gaires, ja t'hi has enganxat.

Esquema d'una sinapsi química
(espai de comunicació entre neurones)

Això vol dir que uns receptors que tenim al cervell, a les nostres neurones, que casualment es diuen receptors nicotínics (jo ja tenia el plaer de conèixer-los fa temps gràcies als anys d'estudi de psicologia), ja estan fent festa grossa. I quan no els subministres el que volen, et putegen de mala manera, i no amenaçant-te a punta de pistola, no, sinó fent el que volen amb el teu cervell, el nucli principal de l'ésser humà, el que aprèn, el que sent, el que odia, el que estima, s'apassiona, es cansa, raona, actua sense pensar, i un llarg etcètera.

Per això, avui no deixo de fumar, avui començo a deixar de fumar, perquè és tot un procés. Un procés tant llarg que pot durar la resta de la teva vida, que per sort serà més llarga que si no ho haguessis deixat, o si més no amb menys patiments. Jo, com els alcohòlics, seré fumadora la resta de la meva vida. Mai més podré fer una calada a un cigarret, perquè això suposaria fàcilment una recaiguda (els receptors nicotínics flipen amb tanta rapidesa que es tornen a posar a fer maleses pel cervell amb només unes caladetes de nicotina).

Per acabar, tan sols volia que quedés clara una cosa més. Aquesta droga és legal. Però és una droga. I dóna taaaaants calers a alguns, que no la il·legalitzaran mai. Ni mai en prohibiran les substàncies addictives i nocives que hi afegeixen. Si mai en tinc l'oportunitat, si ho veiés prou possible com fa uns anys veia la independència del nostre país (i molts pensaven que era una il·lusa), us asseguro que lluitaré per canviar-ho.

PD per als que encara sou fumadors: si em torno una mica integrista (de merda) ja em perdonareu, recordeu que serà perquè us vull el bé ;)