La setmana dels Foguerons
Una setmana amb una colla de reunions, actes diversos i algunes curiositats per adornar-ho tot. Vaja, una setmana dins de la mitja. El còmput total? Positiu.
Dilluns: decideixo entrar a una botiga de roba per mirar de comprar-me uns texans, però sé que no és un bon dia per comprar roba, vaig amb mandra. I els fets em confirmen una vegada més el que ja sabia, però m'ho fan prou evident com per a fer-ne una foto i tot: la mateixa botiga, la mateixa secció, la mateixa peca de roba, la mateixa talla, dos models, i 2 centímetres de diferència com a mínim! Uns no em corden, els altres em sobren per tot arreu. L'única diferència és el país de fabricació: uns al Pakistan, els altres a Turquia. La deslocalització també té això. Però clar, suposo que a ells tant se'ls en fot, si els venen a 40€ (els "bàsics" no estan mai rebaixats) imagineu-vos el marge de benefici tenint en compte la mà d'obra. Com a mínim els podrien fer amb els mateixos patrons de talles! Ja no parlo de tenir fàbriques a Europa perquè seria demanar massa. Bé, conclusió, em vaig estalviar 40€ que trobava excessius per a uns texans de l'H&M.
Dimarts: l'estrès em fa saltar davant d'un radicalisme malentès, defensat fervorosament i amb un elevat to de veu, i atacant a qui no pensa igual. És cansat perquè a un espai on el que es fa és prendre acords i decisions, obrir un debat, diguem-ne, ideològic, en el que difícilment arribarem a un punt d'entesa, tan sols dilata les reunions. Ei, però debatre en un espai de debat m'encanta!
Dimecres: penso que m'he de sentir afortunada per com sento la música, i parlo de sentir de sentiment. Algunes cançons em generen emocions positives que m'encanten. Des de fora, els altres passatgers del metro, no deuen ni adonar-se'n una mica, tan sols veuen com la cama marca el ritme, i potser veuen que moc els llavis en silenci, dient la lletra, però ni s'imaginen els sentiments que m'estan passant per dins. Potser sóc una privilegiada...? [aquí a baix una de les que m'han fet pensar en això]
Dijous: se'm solapen coses. Això em fa molta ràbia, i acostuma a generar-me estrès perquè pateixo per no estar a l'altre lloc, i perquè quan vaig de l'un a l'altre vaig amb molta pressa, em sap greu no ser a un lloc quan comença el que sigui, i no m'agrada marxar abans d'hora d'un lloc on preferiries quedar-te fins al final... Vaja, el pa de cada dia!
Però resulta que al final l'assemblea de constitució d'Òmnium va ser prou ràpida com per poder quedar-me gairebé fins al final. Molt bona feina de la gent gracienca que hi està treballant i ens van presentar unes accions realitzades i un pla de treball molt interessants. Felicitats a tot l'equip!
Això sí, al tast i companyia (glossades, presentació...) dels Foguerons que es fa cada any al CAT ja només vaig passar a saludar. Em consola que això és cada any!
Divendres: a part de l'arròs brut, sopar tradicional de cada any, i que aquesta vegada vaig trobar especialment bo, amb la creació de la Federació dels Foguerons també s'ha generat noves activitats
vinculades a la celebració. Així doncs, el divendres a la tarda es feia a la Violeta una Conferència Compartida: per una banda, en Bartomeu Mestre, Balutxo, va parlar-nos d'"Herois de Mallorca, herois catalans", i de l'altra, en Quim Torra ens va parlar d'"El Born Centre Cultural; del 1714 al 2014", del qual n'és director. El conjunt va ser un èxit (la sala d'actes es va omplir fins al final, de gent de tot tipus, grans i joves, d'aquí i d'allà) i molt interessant com van lligar els conferenciants els dos temes (si és que en són dos de diferents) i també encomanant la passió que desprenien ambdós quan explicaven la història. Em quedo amb l'apunt d'en Bartomeu Mestre: "... País Català; sí, en singular."
Dissabte: Foguerons. Totes les colles de cultura i més. Cercavila. Els carrers i les places ben plenes. Bon sopar en bona companyia. Concerts. Gràcia. I la gran foguera de la Virreina. I veure que en Toni Torrens té una energia inacabable, i que no li costaria gaire de muntar també la festa dels Foguerons a un altre barri de Barcelona. Ja el vaig avisar que abans n'hauria de parlar amb els graciencs, que som molt nostres!
Diumenge: en procés de recuperació
Dimarts: l'estrès em fa saltar davant d'un radicalisme malentès, defensat fervorosament i amb un elevat to de veu, i atacant a qui no pensa igual. És cansat perquè a un espai on el que es fa és prendre acords i decisions, obrir un debat, diguem-ne, ideològic, en el que difícilment arribarem a un punt d'entesa, tan sols dilata les reunions. Ei, però debatre en un espai de debat m'encanta!
Dimecres: penso que m'he de sentir afortunada per com sento la música, i parlo de sentir de sentiment. Algunes cançons em generen emocions positives que m'encanten. Des de fora, els altres passatgers del metro, no deuen ni adonar-se'n una mica, tan sols veuen com la cama marca el ritme, i potser veuen que moc els llavis en silenci, dient la lletra, però ni s'imaginen els sentiments que m'estan passant per dins. Potser sóc una privilegiada...? [aquí a baix una de les que m'han fet pensar en això]
Dijous: se'm solapen coses. Això em fa molta ràbia, i acostuma a generar-me estrès perquè pateixo per no estar a l'altre lloc, i perquè quan vaig de l'un a l'altre vaig amb molta pressa, em sap greu no ser a un lloc quan comença el que sigui, i no m'agrada marxar abans d'hora d'un lloc on preferiries quedar-te fins al final... Vaja, el pa de cada dia!
 |
| Part de la Junta d'Òmnium Gràcia, amb la presidenta M.Casals |
Això sí, al tast i companyia (glossades, presentació...) dels Foguerons que es fa cada any al CAT ja només vaig passar a saludar. Em consola que això és cada any!
Divendres: a part de l'arròs brut, sopar tradicional de cada any, i que aquesta vegada vaig trobar especialment bo, amb la creació de la Federació dels Foguerons també s'ha generat noves activitats
 |
| Els dos conferenciants |
 |
| El mateix Toni Torrens la va convidar a encendre la foguera central |
 |
| La nostra diputada Agnès Russiñol |
Diumenge: en procés de recuperació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada