Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi*

Als districtes, actualment, el govern està configurat en funció dels resultats, negociacions i plenari de la ciutat. Però en canvi, els consellers i conselleres de districte que configuren el ple gracienc (en el nostre cas, 17) es defineixen a partir dels resultats obtinguts al Districte.

Així, del que voteu gracienques i graciencs, s'agafen els resultats dels partits amb representació (han d'aconseguir com a mínim un 5% dels vots a ciutat) i se'ls aplica l'antiquada Llei D'Hondt (una de més equitativa i moderna, de 1910 😉, és la Sainte-Laguë).

Fins aquí la prèvia. Ara entrem en matèria.

A les municipals del 2011, ERC va tenir uns resultats que a Gràcia es traduïen a tan sols un conseller

de districte (d'ara endavant C.). Ens van faltar 188 vots graciencs per aconseguir el segon C. De fet, entre l'últim C. que va entrar i el primer que es quedava fora, de partits diferents, hi havia una diferència de només 63 vots.

A les municipals del 2015, ERC va aconseguir el segon C. (bé, la segona C.). Tot i això, la diferència entre ser dues C. o ser-ne tres va quedar en només 31 vots. 31 de 55.460 vots emesos. El 0,06% dels vots!

Però potser us sembla que tenir més o menys C. és poc important... Bé, per una vegada no us ho tindré en compte, i us faré números de ciutat, on el nombre de regidors té una importància cabdal, també pels districtes, ja que del nombre de regidores/rs en sortirà govern, i alcaldessa o alcalde.

El 2007 ERC va quedar-se a 1.514 vots d'aconseguir un cinquè regidor que hauria perdut CiU. Tot i això, va quedar més a prop d'aconseguir-ho el PP, amb una diferència de 996 vots. També el PP el 2011 va quedar proper a treure el desè regidor, i deixar a CiU amb 13, però els van faltar 2.909 vots. Aquesta distància ja es veu més gran.

Però arribem a l'any 2015, en què el vot es disgrega, perden força les formacions "de sempre", i això permet l'entrada de més formacions. I per tant, les distàncies entre uns i altres, entre regidors, és més petita. Així, ERC va guanyar al PP el darrer regidor per tan sols 175 vots. 175 vots a la ciutat de Barcelona és molt poca gent; al telèfon hi tinc més de 800 contactes i 301 són els vots en blanc (que afavoreixen als partits majoritaris per la mateixa regla D'Hondt) que hi va haver a Gràcia a les espanyoles del mes passat.

Demà, de nou, es preveuen uns resultats amb 6 o 7 forces entrant al ple de l'ajuntament, el rebrot d'algunes que havien semblat moribundes (com el PSC-PSOE), i on la guanyadora estarà entre el comuns de Colau i ERC, amb un frec a frec que decidirà l'alcaldia.

Unes dades abans d'acabar:
 - 1999: 1ª força (20 regidors) => PSC - Alcalde-> Joan Clos
 - 2003: 1ª força (15 r.) => PSC - Alcalde-> Joan Clos
 - 2007: 1ª força (14 r.) => PSC - Alcalde-> Jordi Hereu
 - 2011: 1ª força (14 r.) => CiU - Alcalde-> Xavier Trias
 - 2015: 1ª força (11 r.) => BeC - Alcaldessa-> Ada Colau
[si us interessen altres dades de resultats electorals aquí en trobareu unes quantes]

Si heu arribat fins aquí, ja sabeu per on vaig. Així que no m'enrotllaré massa més, tan sols que penseu en els 4 anys sencers que han passat (no només els darrers 15 o 30 dies), i en els 4 que tenim per davant. I que decidiu amb tota la informació i raonament que cregueu i pugueu però, sobretot, amb i en llibertat.

*la del títol és una cita d'un personatge que interpretava en Lluís Marco a "Dinamita" l'any 1999, res més 😉